Memorial a l'Holocaust, o el Monument en Memòria dels Jueus Assassinats a Europa

Memorial a l'Holocaust, o el Monument en Memòria dels Jueus Assassinats a Europa. 

És un Memorial molt impressionant. S'ha de tenir en compte que es va fer l'any 2003, i que sembla que entre els alemanys encara causa controvèrsia.

Es tracta d'una illa sencera al mig de Berlín, sense cap casa. Imagineu-vos una illa de l'Eixample o més, que conté només el que es veu a les fotografies::

Des de fora es veu com una successió de blocs, però no sembla que hi hagi d'haver massa més. Et comences a passejar i el nivell del terra va baixant, mentre els blocs cada vegada son més alts:

i acabes passejar-te entre blocs molt alts:

Realment impressiona molt!!, passejar-te entre aquests blocs et fa sentir realment malament, semblen tauts

En un extrem de l'illa hi ha un museu, sota terra. 

Baixes unes escales i el primer que trobes és un control. Controlen le bosses i passes per un detector de metalls, igual que un aeroport. A diferència d'altres museus ningú t'explica el recorregut, ni les sales que veuràs. I el primer, de front i gros veus aquest plafó:

"Va passar, per tant pot tornar a passar. Aquest és el nucli del que hem de dir". Si ja veníem impressionats de dalt, aquesta frase ens va deixar molt tocats a tots dos. Es escrita per Primo Levi, vegeu entrada a la Wikipedia.

Després, aquesta galeria:

On s'explica una mica l'historia de l'holocaust. Al final de la galeria hi ha una porta i entres en una sala molt fosca, on quasi tota la llum surt d'uns plafons a terra que tenen textos:

La lectura dels texts fa posar la pell de gallina, i la visió de la sala, si ets capaç d'allunyar-te'n emocionalment és aquesta:

Quan vaig fer aquest exercici vaig veure la potencia "narrativa" de la sala, foscor, tothom dret, en silenci, i mirant a terra !!!. Si un hi pensa, és com deurien estar els enviat als camps de concentració nazis. 

Si us hi fixeu a la part superior de les parets hi ha noms de països i un nombre, son el nombre de morts als camps de concentració de cada pais: Polacs 3.000.000, Grecs 60.000, Romanesos 300.000, Noruegs 275, Danesos 116, Holandesos 100.000, Albanesos 100, Letons 150.000, Lituans 60.000, Alemanys 160.000, Francesos 65.000, Rusos 1.000.000, Txecoeslovacs 250.000, els de l'antiga Yugoseslavia 60.000, Austriacs 60.000, i Ucrainesos, crec que entre 250.000 i 500.000. 

Al sortir d'aquesta sala entres en una altre on s'explica tota l'historia de 12 famílies afectades per l'holocaust. Explica com eren abans, quins membres la constituïen, que feien, i que els va passar arrel de l'holocaust, en quins camps els van recluir, i si van morir o no, i els que varen poder fugir, on van anar i on son actualment. A més a més hi han objectes personals i fotografies.

Recordo el cas d'una nena que va fugir i va poder arribar a Austràlia, allà va refer la seva vida, i mai va explicar la seva història. Quan es va muntar aquest museu la van contactar, i aleshores va explicar, inclús a la seva família la veritat de com i per que va arribar a Austràlia.

Seguint el recorregut entres en en una sala molt fosca també, on hi ha uns bancs, seus i a les quatre parets, van sortint noms i dates, mentre una veu explica la història de la persona. Impressionant també.

Surts de la sala i entres en una altre on s'expliquen els camps de concentració que van haver-hi. Una imatge ho explica molt be:

Ja arribes al final, i hi ha una galeria amb l'estat actual dels camps de concentració que encara queden.

Hi ha també uns ordinadors on pots buscar informació del que el va passar a persones concretes. Ja estàvem tant tocats que varem preferir sortir "a prendre l'aire".

Si en general, els altres museus no ens van agradar gaire, sobre tot per molt espessos, i poc visuals, en canvi aquest ens va impressionar molt, i ens va deixar tocats. Varem comentar que tot i que és dur, el que es pretén és justament això que t'arribi, i que et toqui la fibra. Sobre tot per tal que mentalment un passi d'una xifra, els 6.000.000 de morts, que tot i moooolt gran es una xifra que al final és molt freda, a personalitzar en persones i històries personals.