Brussel·les, una decepció

Ens em tornat a Eskpar, i aquest cop a estat una eskpada llampec a Brussel·les. Hi hem arribat el dissabte a les 9 el matí i n'hem sortit a les 6 de la tarda del diumenge.

Només baixar de l'avió, en la llarga caminada per sortir de l'aeroport, ens trobem amb això:

Molt xulo.

Com ja heu llegit al títol d'aquesta entrada, Brussel·les ens ha decepcionat, comencem a explicar-ho.

Només sortir del tren que ens porta de l'aeroport al centre de Brussel·les, veiem això:

I si comencem a donar la volta a la mançana veiem això:

 

 

Es comença a dibuixar una forma molt característica que em vist alguna vegada. Acabem de donar la volta a la mançana i ens topem amb la façana principal de l'edifici de la Comissió Europea:

No es cap meravella arquitectònica, però és molt típic

L'endemà diumenge anirem a la zona del Parlament Europeu i ens trobem amb això:

 

 

Arquitectònicament tampoc te res a destacar. El Parlament es pot visitar, però era invertir una hora i mitja, i en la nostre Eskpada llampec no hi entrava.

 

Deixem "Europa" endarrere i ens dirigim cap a la Grand Place. De camí comencem a veure la Brussel·les real, i veiem que és una ciutat grisa, alguns edificis molt vells, quasi abandonats, al costat d'edificis nous però que fan pinta dels anys 60. No ens agrada gaire.

 

Abans d'entrar a la Grand Place, passem pels famoses Galeries Reals de Saint Hubert:

 

 

 

Ja veieu que res de l'altre món. Fa 50 anys potser eren molt novedoses, però avui en dia es veuen antiquades. De totes maneres tenen botigues de qualitat. Sobre tot de menjar i xocolata:

I de decoració, on vàrem veure aquests bonics ocells, molt monos, però no els vàrem comprar, perquè no teníem clar on posar-los a casa.

 

 

Seguim cap a la Grand Place, i de camí veiem una de les icones de Brussel·les i de Bèlgica, que ja em vist a l'aeroport:

 

 

 

Tintin i el còmic, com els Barrufets o 

Fem dues passes i entrem a la Grand Place:

Doncs ja la veieu, no està malament però per nosaltres no li fa justícia a la fama que té. Massa or i cap porxo i li falta lloc per estar.

El millor l'edifici de l'Ajuntament:

 

 

 

 

I l'edifici de l'altre costat de la plaça, el del Museu de la ciutat de Brussel·les:

 

Des d'aquí ens dirigim a veure el Manneken Pis, una estatueta que fa 55 cm., del 1619. Una gran enganyifa, per no dir el que realment és, una merda d'estàtua, petita, mal situada, i sense cap encant, i tot per enaltir un nen que fa pipí. Cap foto us posaré, no val la pena depreciar espai d'aquest blog. Només diré que també existeix la Jeanneke Pis, del 1985, que és la mateixa merda però amb nena enlloc de nen, i inclús també el Zinneke Pis, del 1999, el mateix, però en gos. Aquests belgues han vist que això del pixar els hi dona fama, i ho exploten fins a la sacietat. No se si es podria equiparar al nostre caganer, però creiem que aquí no l'enaltim com allà.

Per dissabte ja hem caminat prou, i ens retirem a l'hotel, per descansar una mica i anar a sopar.

El resum del dia ja veieu que ha estat una decepció. Una gran capital europea i la capital d'Europa, ens ho esperàvem molt, molt millor. Ni els edificis europeus, ni les galeries, ni la Grand Place ni els que pixen ens han dit res. Ens dona la sensació que aquests belgues tiren de tòpics sense massa gràcia, que tenen 60 anys i que continuen vivint d'aquest "cuento".

El diumenge tenim dues coses a veure: la zona del Parlament Europeu que ja em comentat i l'Atomium.

L'Atomium es un monument construït per a l'Expo de 1958. Està format per nou esferes d'acer de 18 metres de diàmetre cadascuna, connectades entre si per representar un cristall de ferro ampliat 165 mil milions de vegades.

Està lluny del centre i per arribar-hi, el millor es el metro. Al sortir es veu això:

Com tantes altres coses fetes a Expo's estava destinada a desmontar-se al acabar la Expo, però va tenir tant d'èxit que van decidir mantenir-lo.

 I al arribar al passeig en el que està, es veu així:

 

 

 

I des de sota:

Es realment espectacular i ens ha agradat, val la pena veure-la, però a la vegada també ens ha decepcionat.

• Ha envellit molt malament, es veu molt antiquat.
• Els enllaços haurien de ser d'un color o material no tant "avorrit".
• Els suports de les tres esferes inferiors no haurien de ser-hi. De fet quan es va dissenyar no hi eren, però unes proves en un túnel de vent demostraren que l'estructura s'hauria esfondrat amb vents superiors als 80 km/h, i per tant s'hi van afegir per tal d'evitar que l'estructura bolqués. Però si els hi afegeixes, al menys pinta-les d'un color que sigui diferent, per tal que no sembli que forma part de l'estructura.

Cal tenir en compte que està construït al 1958, i l'enginyeria de construcció d'aleshores no és la d'ara. En aquells temps, una mica més de 10 anys després de les bombes atòmiques d'Hiroshima i Nagasaki, hi havia una absoluta fascinació per l'àtom que fins aquell moment era desconegut per la societat per tant qualsevol construcció ja era un gran què.

De l'Atomium hem de tornar al centre, doncs ens queda una cosa per fer. Tot el centre de Brussel·les està ple de botigues com aquesta:

així que ens em de menjar unes patates fregides belgues i un gaufre:

 

Una altre decepció, les patates son exactament com les nostres, i el gaufre, que no havíem provat mai, no es va agradar 😒😞.

Ja a l'aeroport veiem aquest Atomium, i aquest sí que ens agrada!!!