Brussel·les, una decepció

Ens em tornat a Eskpar, i aquest cop a estat una eskpada llampec a Brussel·les. Hi hem arribat el dissabte a les 9 el matí i n'hem sortit a les 6 de la tarda del diumenge.

Només baixar de l'avió, en la llarga caminada per sortir de l'aeroport, ens trobem amb això:

Molt xulo.

Com ja heu llegit al títol d'aquesta entrada, Brussel·les ens ha decepcionat, comencem a explicar-ho.

Només sortir del tren que ens porta de l'aeroport al centre de Brussel·les, veiem això:

I si comencem a donar la volta a la mançana veiem això:

 

 

Es comença a dibuixar una forma molt característica que em vist alguna vegada. Acabem de donar la volta a la mançana i ens topem amb la façana principal de l'edifici de la Comissió Europea:

No es cap meravella arquitectònica, però és molt típic

L'endemà diumenge anirem a la zona del Parlament Europeu i ens trobem amb això:

 

 

Arquitectònicament tampoc te res a destacar. El Parlament es pot visitar, però era invertir una hora i mitja, i en la nostre Eskpada llampec no hi entrava.

 

Deixem "Europa" endarrere i ens dirigim cap a la Grand Place. De camí comencem a veure la Brussel·les real, i veiem que és una ciutat grisa, alguns edificis molt vells, quasi abandonats, al costat d'edificis nous però que fan pinta dels anys 60. No ens agrada gaire.

 

Abans d'entrar a la Grand Place, passem pels famoses Galeries Reals de Saint Hubert:

 

 

 

Ja veieu que res de l'altre món. Fa 50 anys potser eren molt novedoses, però avui en dia es veuen antiquades. De totes maneres tenen botigues de qualitat. Sobre tot de menjar i xocolata:

On vam anar abans d'Isola

En un comentari ens reclamen que expliquem on vam anar abans d'Isola, doncs aquí ho fem.

Tot el Nadal que teníem ganes d'anar a un Mercat de Nadal, havíem sentit a parlar del mercat de Le Barcarès al sud de França, molt a prop de Perpinyà. En teníem alguna bona referència, i ens ho vam plantejar seriosament i, pensant-ho varem dir: D'acord, hi anem però fem-ho un matí, i ja que ja em fet una quarta part del camí al Alps Francesos, perquè no continuem?, dit i fet.

Com que el Mercat obre a les 11, varem sortir de Barcelona sobre les 9 i vàrem arribar al Mercat sobre dos quarts d'11.

Aquí teniu un parell de fotografies de l'entrada:

  

 

L'entrada està molt bé, amb arbres de Nadal i figures. Una mica més endavant ens trobem amb moltes referencies a Catalunya i és que, a vegades, no som prou conscients del sentiment català que hi ha a la Catalunya Nord.

 

També ens trobem amb la sorpresa d'una cabina del Tarter, el que no ens esperàvem, desprès veurem que no serà la única.

El mercat és una successió de casetes una al costat de l'altre i de diferents activitats. 

Ja tornem, i potser el millor de l'Eskpada

Després del bon sopar d'ahir recollim l'apartament, i ens en anem a dormir. Ens em promès no arribar massa tard a Barcelona, que demà s'ha de treballar i anar a classe. Així ens aixecarem d'hora, i aquesta vegada, tot i que ho intentarem, no visitarem cap futur destí.

Des de Barcelona ja sabem que aquesta nit nevarà, i la previsió ho confirma, diu que començarà a partir de les 4 de la matinada, i que caurà una bona nevada 👏👏👏.  Ho esperem, doncs ja sabeu que ens encanta veure nevar, tot i que hagem de conduir.

 A dos quarts de 8 del matí el carrer ja està totalment nevat:

 I a les 9 la màquina ja passa per netejar els carrers:

Sortim de l'apartament per anar a buscar el cotxe i han caigut més de 10 cm. I quan arribem al nostre cotxe està així:

Més paisatges, una sorpresa i sopem en mig de pistes

Avui em seguit esquiant, i veien paisatges com aquests:

I em vist l'àliga d'Isola, una escultura espectacular:

Al migdia em tingut una sorpresa agradable, ens em vist "al mig" del circuit de glaç d'Isola200, mundialment famós en la competició de curses de cotxes sobre glaç, és com el Gran Premi de F1 de Mónaco, però sobre glaç:

I finalment em sopat en un restaurant encantador, al mig de pistes:

Els Reis ens regalen una de les nostres Eskpades

Aquest any els Reis ens han regalat una Eskpada !!

Som a Isola2000, una estació d'esquí del sud dels Alps francesos. 

Es una estació construïda a finals dels anys 60's del segle passat i amb la idea de poder allotjar el màxim de gent possible en poc espai i tenint un "front de niege" molt llarg. Tot això va comportar que es construís amb edificis alts i molt lletjos i per tant sense cap encant.

Teníem moltes ganes d'Eskpar-nos i tot i el dit en el paràgraf anterior i tenint en compte que és un estació amb bastanta alçada i una mica més a prop de casa que la resta dels Alps, i suficientment gran per gaudir-la en una estada curta, ens hem animat.

Només us presentem unes fotografies. Aquí es pot veure una visió de l'estació, però només es veuen les cases situades a lluny del "front de niege", que es veuen a la part inferior entre els arbres:

Aquí es veuen els edificis del "Front de Niege", on es pot veure que tenen més de 10 pisos......., en fi una bestialitat, que no s'hagues hagut mai de permetre.

No obstant això contrasta amb els paisatges que es veuen quan s'agafa un remuntador:

I quan es puja al cim el Sistron a 2.603 m, on les vistes son una passada !!:

Marxem cap al sud, adeu Highlands

Avui ja marxem cap al sud, i deixem les Highlands enredera.

Abans però deixem el nostre Pod, que podeu veure aquí:

 

Son unes cabanes molt maques i molt ben aprofitades que hi ha de tot, però per a quatre son una mica apretades si s'hi ha de fer vida, però nosaltres només hi hem dormit així que ha estat una bonica experiència.

Tornem a Lochinver, i veiem això:

El monument als morts de la I i la II Guerra Mundials, igual que els que ja hem vist a França als Alps o a la Provença. Sempre m'impressionen i els dono les gràcies pensant que els devem que Europa sigui el que és avui, en lloc de ser un continent dominat per la dictadura.

Abans de dirigir-nos cap al sud, passem per la zona oest que no vàrem veure ahir. El dia torna a ser núvol i amb pluja, i fa que les imatges no siguin tant boniques quan fa sol. I es que els paisatges son bonics amb pluja, però amb sol son increïbles:

Les Highlands, i el Ross Occidental

Ahir vàrem dormir a la Illa de Skye, i sortim de l'illa cap a Kyle of Lochash, i no podem deixar de veure el "Ellean Donan Castle": 

Mundialment famós doncs ha sortit a varies pel·lícules. És realment maco i la seva situació és espectacular.

Des d'aquí cap al Loch Maraee, diuen que un dels més macos d'Escòcia, però nosaltres l'hem enganxat amb núvols i pluja, o sia que no l'hem pogut gaudir:

Continuem nord amunt,

La illa de Skye

Avui toca visitar la illa de Skye. Teníem els nostres dubtes de si visitar-la o no. Tothom deia que no ens la perdéssim, i al final els hi vam fer cas.

Ens llevem mooooolt d'hora, a les 6 del matí per poder agafar el ferry de les 7:25. El viatge és mitja hora, i el vàrem fer sota la pluja.

Al arribar volíem esmorzar, però tots els pobles de l'illa son quatre cases, i vàrem tardar quasi dues hores a trobar un lloc on poder esmorzar.

De l'illa recomanen sobre tot les Culliungs, unes muntanyes que hi ha al sud i el Old Man of Stor, una formació rocosa que hi ha al nord, però que s'ha de caminar quasi dues hores i que no creiem que valgui la pena.

Les imatges que veiem:

 

 

Això son les Cullings, boniques, pero ........

 

 

 

A Glenbrittle, no hi ha res de res, la platja i un bar dins d'un contenidor......., és bonic, i sobre tot salvatge, però.......

 

A Elgol, tampoc hi ha poble, i es veuen imatges boniques, però....... tampoc maten.

A Portree, el port:

Però intentar sopar en aquesta illa es molt complicat, doncs tot es amb reserva o està tancat, i quan finalment mengem un "Fich and Chips", hi ha més arrebossat que peix. De fet es que venir al Regne Unit i pretendre menjar be, és un impossible.

  

El Loch Lomond i més dels Trossachs

Avui el dia s'ha aixecat igual que ahir, em nubols i pluja, però ja veureu que al final em tingut un dia esplèndid. Hem sortit de Balloch per veure el Loch Lomond, segurament el més famós dels llacs dels Trossachs, i realment es molt maco:

Pujant Parc Nacional dels Trossachs amunt, ens trobem amb imatges tant espectaculars com aquestes, que ens han deixat esmaperduts:

El Loch Katrine

Com dèiem ahir aquí teniu l'entrada del Loch Katrine.

Segurament és el loch més salvatge de tots els llacs "accessibles". Es accessible per que s'hi pot arribar en cotxe, però es salvatge doncs no te cap carretera que el bordegi, només es pot fer a peu o en bici. O en vaixell.

Quan nosaltres hi vàrem arribar ja era tard, i no teníem cap opció per veure'l que no fos a peu, però, com dèiem ja era tard.

Aquí us deixem les millors fotografies que varem fer.

Aquí es pot veure la passarel·la que et porta a un dels vaixells que et dona una volta per loch:

I aquí les del propi loch: