El cap de setmana passat varem anar a esquiar a Font Romeu.
Feia anys que no hi esquiàvem, i ens va agradar molt, sobre tot les magnífiques vistes que te sobre la Cerdanya, sobre tot la francesa, us en deixem un petit tast:
Però el verdader motiu d'aquest post és que després de l'esquiada ens vàrem arribar a Vilafranca de Conflent.
Aquesta vila, situada al principi de la vall que va de Prades a la Cerdanya francesa i als peus del Canigó, està fortificada amb un caràcter medieval i és considera uns dels
pobles més bonics de França, i amb tota la raó. S'arriba després de baixar molta estona per una carretera que va recorrent la vall. Al arribar es veu una muralla molt llarga que és espectacular.
Quan hi vàrem arribar ja era fosc, normal per l'època de l'any en que som, però això també li dona un encant especial:
Aquí podeu veure una maqueta del poble, llarg i estret i emmurallat.
Moltes senyeres, hi havia moltes banderes catalanes. La catalanitat es respira per tot arreu, com més coneixem la Catalunya nord, més clar tenim que realment som un sol poble. Ara be no tenim clar del tot si els francesos nord-catalans ho viuen igual que nosaltres.
Ens va agradar molt, en certs sentits ens va recordar Peretallada, i els pobles medievals de l'Empordà. Vam prometre que hi tornaríem a l'estiu per veure'l amb llum de dia.
Us deixo un vídeo que he trobat per internet, que mostra el poble, tot i que salteu-vos del minut 2:04 al 4:00, si no sou molt afeccionats a la botànica, tot i que si us agrada la música clàssica, durant aquests més de 2 minuts es millor que tanqueu els ulls i simplement escolteu: