La Ruta de Ferro es un recorregut que hi ha entre Ripoll i Sant Joan de les Abadesses, i ressegueix el trajecte que feia el tren antigament. Els 12 km que eren la via, han esdevingut un camí ideal per gaudir del passeig i per recordar un passat industrial del qual avui som hereus. Aquest camí es va mantenir actiu fins a l´any del seu centenari, el
1980.
La ruta continua però des de Sant Joan de les Abadesses fins a Ogassa no és asfaltat, i nosaltres no el vàrem fer.
El recorregut a dia d'avui està perfectament asfaltat i es pot seguir a peu, en bicicleta o en patins
O en skiinline, que és com el vàrem recorre nosaltres.
Es un camí molt maco, que passa entre verds paranys, per la vall del Malatosca, on es pot gaudir d'un paisatge format per un mosaic de prats i boscos de pins i roures.
Com veieu el camí és ple de fulles, i hi ha qui te certes dificultats. Us assegurem que no és el millor per patinar, doncs si les fulles estan humides, compliquen una mica el patinar, així que recomanem fer la ruta en una altre època de l'any, tot i que a favor de fer-la a la tardor, em de dir que la llum és especial, com podeu veure.
Al final de la ruta hi ha l'antiga estació de Sant Joan de les Abadesses, on es pot descansar i prendre alguna cosa. Nosaltres continuem una mica més enllà, i ens espera una sorpresa......, que per arribar-hi ens em de treure els "esquís"
El Gorg de Malatosca o de les Bruixes. Preciós racó, on aquesta vegada no ens hi vàrem banyar (Banyant-nos al Congost de Mont-Rebei), però va anar de poc......., hehehehehe
Ens tornem a calçar els "esquis", i ja tornem. Tot i que la ruta es considera plana, realment no ho es. Tornant es nota molt la baixada, els "esquis" van sols, com a mostra aquesta fotografia.
El sol ja es pon, i anem baixant amb aquestes vistes.
La costa blava, tant famosa que és i em va decepcionar, tot i que haig de reconèixer que tampoc la vaig poder veure en tot el seu esplendor.
Mònaco
Mònaco em va decepcionar totalment. Vaig trobar que la ciutat és molt, molt lletja. Haig de dir que no me la vaig patejar tota, ja que anava molt enfocat a una cosa molt
concreta que podeu veure al finald'aquest post, aquí,i per tant la meva visió podria ser
errònia. Però tant famosa i tant de glamour, m'esperava que tot fos
millor, i a l'hora de la veritat és realment un desastre urbanístic
i sense cap gràcia. S'ha de reconèixer que sembla que estan fent
esforços per millorar, però a aquestes alçades del segle XXI, crec que
ja haurien d'estar molt millor.
La mostra aquesta fotografia des del port.
L´interior no es massa més bonic. Hi ha una zona que està tocant al port, que no està malament, però és més aviat petita, un parell de carrers i prou.
La
resta del que vaig veure no em va agradar. Això sí, cotxes de luxe per
tot arreu, no els vaig voler fotografiar per que em va semblar una mica
absurd, però realment se'n veuen molts, molts, molts.
La
meva visita però, era quasi exclusivament pel circuit de F1, la descripció del qual està al final d'aquest post, aquí, però només recomano la seva lectura als molt afeccionat a la F1 o als molt curiosos.
Niça
No vaig poder passejar-m'hi, però sí que vaig estar al "Promenade des Anglais", que és el passeig marítim de Niça. No em va semblar gran cosa, mes aviat lleig. Tot i no poder passeigar-m'hi massa. El centre de Niça em va semblar una mica més maco, però res que valgui un viatge.
El que sí que em va impressionar molt va ser pensar el que deuria passar el dia de l'atemptat d'aquest estiu. Imaginar-se tot el passeig ple de gent durant la celebració de la festa nacional francesa del 14 de juliol, i el camió atropellant gent al llarg de dos kilòmetres, em va deixar xocat.
Cannes
Ja amb poca llum vag anar des de Niça a Cannes en cotxe. No vaig fer res més que seguir la costa, el que altre cop em decepcionar, cap gràcia especial.
Cannes em va semblar una mica més maco, inclús una part del centre, que des de la distància semblava tenir una mica més de gràcia. El passeig marítim una mica millor.
La part on es fa el festival, i els port li donen un aire de més glamour.
Fins aquí la Costa Blava no em va semblar gran cosa. Grans badies i res més. Des de Cannes, ja sent negre nit, vaig continuar resseguint la costa. La carretera deixa veure que s'està en un lloc molt diferent, les grans badies han desaparegut i la costa és molt més a l'estil Costa Brava. Pintava molt millor, tot i que la foscor no em deixa veure gran cosa. A banda i banda de la carretera es deixaven entreveure les grans viles de la costa blava. Els poblets també son d'un estil diferent on un cert luxe es respira sempre.
Saint-Tropez
No em pregunteu per que, però volia veure Saint-Tropez. No tenia ni idea del que em trobaria, però tenia ganes de veure en que s'havia convertit, en tots aquests anys, després del famós que era als anys 70.
Doncs em va agradar molt. És un poble petit molt cuidat, molt "cuco", carrers estrets però s'hi pot passejar molt be, i sobre tot sense cap estridència urbanística. Sí s'ha de dir que és ple de botigues del màxim luxe, iots atracats al port iguals als de Mònaco i restaurants de preus que millor no mirar. Tot i ser a França i la nit d'un laborable, tots els aparadors il·luminats i els restaurants i bars de copes amb certa gent, que es veia de molt alt nivell econòmic. De totes maneres ja era de nit, i també podria aplicar allò que se sol dir que "de noche todos los gatos son pardos".
Us en deixo un parell de fotografies il·lustratives:
Circuit de F1 de Mònaco
Ja us avanço que em va agradar molt. El circuit es pot recorre en cotxe quasi al 100% i els trossos que no, es passa per llocs molt semblants i gens allunyats del circuit real. Aquí us deixo un vídeo per si teniu curiositat (salteu al segon 40, per evitar una introducció un pel llarga).
Vaig recórrer el circuit dues vegades en cotxe i una a peu. Sembla mentida com transformen tota la zona del circuit només per "fabricar-lo". No us avorriré amb les més de 100 fotografies que vaig fer del circuit, només algunes per tal que els sonats com jo, vegin el que és.
Aparcar el cotxer a Mònaco és un bon merder. El vaig haver de deixar en un parking, i al sortir em vag trobar de pet amb "La Rascasse"
El circuit és ple de figures de la F1, aquí la homenatgea a Fangio.
La marca de la pole position està marcada a terra, i també la línia de meta.
La corba de Santa Devota.
La pujada cap al casino, on hi ha el piano, que no el treuen en tot l'any.
Una altre figura, en aquest cas la de William Grover "Williams" primer guanyador del primer Gran Premi de Mònaco a l'any 1929. Hi ha una altre figura d'un McLaren MP4, que em vaig perdre.
Això és desprès de la xicana d'entrada al port. Els cotxes hi entren per el fons de la imatge, i recorren tot aquest "carrer" que es veu.
Baixada cap a Loews.
La corba de Loews.
Detall del piano de la corba de la baixada de Loews, amb el piano "permanent".
Entrada al túnel.
L'interior del túnel i la sortida. Realment fa fredar pensar que els cotxes passen per aquí a més 250 Km/h.
La resta del circuit la vaig fer quan ja era molt fosc.
Finalment dir que no us podeu perdre la botigadels records de la F1 que hi ha a Mònaco. Es petita, molt abarrotada, però te coses molt curioses de veure, i si t'enrotlles amb la propietàriat'ensenyarà l'àlbum de fotografies que te, es espectacular.
A l'entrar hi ha un motor de 12 cilendres omplert de 12 ampolles de xampany.
Jo, com a record, em vaig comprar un clauer, amb el casc d'un dels meus ídols, Ayrton Senna.
