dilluns, 14 de novembre del 2016

Ruta del Ferro en "esquís"


La Ruta de Ferro es un recorregut que hi ha entre Ripoll i Sant Joan de les Abadesses, i ressegueix el trajecte que feia el tren antigament. Els 12 km que eren la via, han esdevingut un camí ideal per gaudir del passeig i per recordar un passat industrial del qual avui som hereus. Aquest camí es va mantenir actiu fins a l´any del seu centenari, el 1980.

La ruta continua però des de Sant Joan de les Abadesses fins a Ogassa no és asfaltat, i nosaltres no el vàrem fer.


El recorregut a dia d'avui està perfectament asfaltat i es pot seguir a peu, en bicicleta o en patins


O en skiinline, que és com el vàrem recorre nosaltres.



Es un camí molt maco, que passa entre verds paranys, per la vall del Malatosca, on es pot gaudir d'un paisatge format per un mosaic de prats i boscos de pins i roures.


Com veieu el camí és ple de fulles, i hi ha qui te certes dificultats. Us assegurem que no és el millor per patinar, doncs si les fulles estan humides, compliquen una mica el patinar, així que recomanem fer la ruta en una altre època de l'any, tot i que a favor de fer-la a la tardor, em de dir que la llum és especial, com podeu veure.




Al final de la ruta hi ha l'antiga estació de Sant Joan de les Abadesses, on es pot descansar i prendre alguna cosa. Nosaltres continuem una mica més enllà, i ens espera una sorpresa......, que per arribar-hi ens em de treure els "esquís"


El Gorg de Malatosca o de les Bruixes. Preciós racó, on aquesta vegada no ens hi vàrem banyar (Banyant-nos al Congost de Mont-Rebei), però va anar de poc......., hehehehehe


Ens tornem a calçar els "esquis", i ja tornem. Tot i que la ruta es considera plana, realment no ho es. Tornant es nota molt la baixada, els "esquis" van sols, com a mostra aquesta fotografia.


El sol ja es pon, i anem baixant amb aquestes vistes.




dilluns, 7 de novembre del 2016

La Costa Blava

La costa blava, tant famosa que és i em va decepcionar, tot i que haig de reconèixer que tampoc la vaig poder veure en tot el seu esplendor.


Mònaco

Mònaco em va decepcionar totalment. Vaig trobar que la ciutat és molt, molt lletja. Haig de dir que no me la vaig patejar tota, ja que anava molt enfocat a una cosa molt concreta que podeu veure al final d'aquest post, aquí, i per tant la meva visió podria ser errònia. Però tant famosa i tant de glamour, m'esperava que tot fos millor, i a l'hora de la veritat és realment un desastre urbanístic i sense cap gràcia. S'ha de reconèixer que sembla que estan fent esforços per millorar, però a aquestes alçades del segle XXI, crec que ja haurien d'estar molt millor.

La mostra aquesta fotografia des del port.
 

L´interior no es massa més bonic. Hi ha una zona que està tocant al port, que no està malament, però és més aviat petita, un parell de carrers i prou.


La resta del que vaig veure no em va agradar. Això sí, cotxes de luxe per tot arreu, no els vaig voler fotografiar per que em va semblar una mica absurd, però realment se'n veuen molts, molts, molts.

La meva visita però, era quasi exclusivament pel circuit de F1, la descripció del qual està al final d'aquest post, aquí, però només recomano la seva lectura als molt afeccionat a la F1 o als molt curiosos.


Niça 

No vaig poder passejar-m'hi, però sí que vaig estar al "Promenade des Anglais", que és el passeig marítim de Niça. No em va semblar gran cosa, mes aviat lleig. Tot i no poder passeigar-m'hi massa. El centre de Niça em va semblar una mica més maco, però res que valgui un viatge.

El que sí que em va impressionar molt va ser pensar el que deuria passar el dia de l'atemptat d'aquest estiu. Imaginar-se tot el passeig ple de gent durant la celebració de la festa nacional francesa del 14 de juliol, i el camió atropellant gent al llarg de dos kilòmetres, em va deixar xocat.


Cannes

Ja amb poca llum vag anar des de Niça a Cannes en cotxe. No vaig fer res més que seguir la costa, el que altre cop em decepcionar, cap gràcia especial.

Cannes em va semblar una mica més maco, inclús una part del centre, que des de la distància semblava tenir una mica més de gràcia. El passeig marítim una mica millor.


La part on es fa el festival, i els port li donen un aire de més glamour.

Fins aquí la Costa Blava no em va semblar gran cosa. Grans badies i res més. Des de Cannes, ja sent negre nit, vaig continuar resseguint la costa. La carretera deixa veure que s'està en un lloc molt diferent, les grans badies han desaparegut i la costa és molt més a l'estil Costa Brava. Pintava molt millor, tot i que la foscor no em deixa veure gran cosa. A banda i banda de la carretera es deixaven entreveure les grans viles de la costa blava. Els poblets també son d'un estil diferent on un cert luxe es respira sempre.


Saint-Tropez

No em pregunteu per que, però volia veure Saint-Tropez. No tenia ni idea del que em trobaria, però tenia ganes de veure en que s'havia convertit, en tots aquests anys, després del famós que era als anys 70.

Doncs em va agradar molt. És un poble petit molt cuidat, molt "cuco", carrers estrets però s'hi pot passejar molt be, i sobre tot sense cap estridència urbanística. Sí s'ha de dir que és ple de botigues del màxim luxe, iots atracats al port iguals als de Mònaco i restaurants de preus que millor no mirar. Tot i ser a França i la nit d'un laborable, tots els aparadors il·luminats i els restaurants i bars de copes amb certa gent, que es veia de molt alt nivell econòmic. De totes maneres ja era de nit, i també podria aplicar allò que se sol dir que "de noche todos los gatos son pardos".

Us en deixo un parell de fotografies il·lustratives:





Circuit de F1 de Mònaco

Ja us avanço que em va agradar molt. El circuit es pot recorre en cotxe quasi al 100% i els trossos que no, es passa per llocs molt semblants i gens allunyats del circuit real. Aquí us deixo un vídeo per si teniu curiositat (salteu al segon 40, per evitar una introducció un pel llarga).


Vaig recórrer el circuit dues vegades en cotxe i una a peu. Sembla mentida com transformen tota la zona del circuit només per "fabricar-lo". No us avorriré amb les més de 100 fotografies que vaig fer del circuit, només algunes per tal que els sonats com jo, vegin el que és.

Aparcar el cotxer a Mònaco és un bon merder. El vaig haver de deixar en un parking, i al sortir em vag trobar de pet amb "La Rascasse"


El circuit és ple de figures de la F1, aquí la homenatgea a Fangio.


La marca de la pole position està marcada  a terra, i també la línia de meta.



La corba de Santa Devota.


La pujada cap al casino, on hi ha el piano, que no el treuen en tot l'any.

  

Una altre figura, en aquest cas la de William Grover "Williams" primer guanyador del primer Gran Premi de Mònaco a l'any 1929. Hi ha una altre figura d'un McLaren MP4, que em vaig perdre.

 

Això és desprès de la xicana d'entrada al port. Els cotxes hi entren per el fons de la imatge, i recorren tot aquest "carrer" que es veu.


Baixada cap a Loews.


La corba de Loews.


Detall del piano de la corba de la baixada de Loews, amb el piano "permanent".


Entrada al túnel.


L'interior del túnel i la sortida. Realment fa fredar pensar que els cotxes passen per aquí a més 250 Km/h.



La resta del circuit la vaig fer quan ja era molt fosc.

Finalment dir que no us podeu perdre la botiga dels records de la F1 que hi ha a Mònaco. Es petita, molt abarrotada, però te coses molt curioses de veure, i si t'enrotlles amb la propietària t'ensenyarà l'àlbum de fotografies que te, es espectacular.

A l'entrar hi ha un motor de 12 cilendres omplert de 12 ampolles de xampany. 


Jo, com a record, em vaig comprar un clauer, amb el casc d'un dels meus ídols, Ayrton Senna.

  





diumenge, 9 d’octubre del 2016

Congost de Mont-Rebei: Congost del Seguer

Després de banyar-nos deixem el Congost de Mont-Rebei enrrere i ens dirigim al Congost del Seguer. És un congost, però no te res a veure amb el que acabem de passar. Es tracta d'un pas estret per sobre del pantà de Canelles al que s'hi ha fet un pont. El podeu veure al fons de la següent fotografia. Aquest pont sí que no és apte pels que tenen vertigen, clar que les escales son encara més ....., no ens avancem, ja ho veureu.


Des del camí al pont, el Congost de Mont-Rebei es veu així. I les vistes de l'entorn de l'entrada et deixen amb la boca oberta.


Ens dirigim al pont, per travessar-lo, però sobre tot per veure i arribar a les escales. 


El pont sobre el Congost del Seguer uneix els dos costats del pantà, el de l'Aragó i el de Catalunya. Te una alçada mooooolt considerable sobre l'aigua, i a més a més es mou una mica quan hi passa la gent !!!.



Des de la banda de l'Aragó, arribar al Congost de Mont-Rebei era impossible, degut a que no hi havia pas d'un costat a l'altre i als espadats que hi ha. Al 2013 es varen solucionar  les dues cosess, la primera, amb el pont, i la segona amb dos trams d'escales enganxades literalment a la roca, que son espectaculars. D'aquesta manera es podia arribar al congost de Mont-Rebei des del refugi de Montfalcó, que està un parell de kilòmetres més avall al costat aragonès.


Aquest tram d'escales salva una alçada de 50 metres en vertical i te 159 esglaons. A la paret s'han situat uns travessers clavats a la roca, i l'escala es recolza en aquests travessers, o sia volant realment sobre el buit. Certament és espectacular i fa una mica de "yuyu", però s'ha de racionalitzar i tirar endavant. Sempre és bo sortir de la zona de confort, després un està orgullós de si mateix.


Mireu les vistes del congost de Mont-Rebei des de les escales.


Ens vàrem banyar altre cop, amb vistes no tant maques com en el bany del matí, però el bany va valdre la pena igualment.


Ja tornem cap on tenim el cotxe, encantats amb el que em vist i gaudit. A mig camí, quan ja tornàvem a entrar al congost de Mont-Rebei, sentim un soroll estrany, sembla, sembla, sembla...., un helicòpter, però......., dins del congost no pot ser !!!, doncs sí, aquí el teniu.


Un helicòpter dels bombers de la Generalitat es passeja pel l'interior del congost, sembla mentida però es real. Al arribar a un dels punts més alts ens trobem una senyora que ha patit un desmai, i que està estirada sobre un banc. L'helicòpter es mira i remira el lloc. Al final un socorrista es despenja de l'helicòpter i arriba on es la senyora, i diu que se l'enduran en l'helicòpter, el que passa uns minuts més tard. Ja sabeu que si us passa quelcom dins el congost, sempre us poden venir a buscar en helicòpter.



Ja finalitzem el camí de l'interior del congost. Ara la llum és molt diferent a la del matí.

Acabem el dia rebentats, després de quasi 7 hores de ruta. Com ja deveu suposar, per la quantitat de fotografies d'aquestes entrades, l'excursió ens ha ENCANTAT, ens ha agradat molt i molt. Ha estat una experiència total, des del principi fins al final.


Finalment us deixem un parell de vídeos per tal que en tingueu una altre prespectiva. 

El primer es d'un programa de la televisió aragonesa, el "Chino-Chano": MONTFALCÓ AL CONGOST DE MONT-REBEI, que fa el recorregut total des del refugi de Montfalcó a La Masieta.

El segon és un reportatge del programa "Temps d'Aventura" de TV3, "Salvar Mont-rebei", on parlen de la massificació que hi ha al congost. Nosaltres no la vàrem patir, sí hi havia gent però no considerem que estigués massificat. És l'etern dilema entre fer compatible que tothom pugui gaudir de llocs molt sol·licitats i com conservar-los per evitar que, degut a la gent, no es conservin tal com son.