Congost de Mont-Rebei: Congost del Seguer

Després de banyar-nos deixem el Congost de Mont-Rebei enrrere i ens dirigim al Congost del Seguer. És un congost, però no te res a veure amb el que acabem de passar. Es tracta d'un pas estret per sobre del pantà de Canelles al que s'hi ha fet un pont. El podeu veure al fons de la següent fotografia. Aquest pont sí que no és apte pels que tenen vertigen, clar que les escales son encara més ....., no ens avancem, ja ho veureu.

Des del camí al pont, el Congost de Mont-Rebei es veu així. I les vistes de l'entorn de l'entrada et deixen amb la boca oberta.

Ens dirigim al pont, per travessar-lo, però sobre tot per veure i arribar a les escales. 

El pont sobre el Congost del Seguer uneix els dos costats del pantà, el de l'Aragó i el de Catalunya. Te una alçada mooooolt considerable sobre l'aigua, i a més a més es mou una mica quan hi passa la gent !!!.

Des de la banda de l'Aragó, arribar al Congost de Mont-Rebei era impossible, degut a que no hi havia pas d'un costat a l'altre i als espadats que hi ha. Al 2013 es varen solucionar  les dues cosess, la primera, amb el pont, i la segona amb dos trams d'escales enganxades literalment a la roca, que son espectaculars. D'aquesta manera es podia arribar al congost de Mont-Rebei des del refugi de Montfalcó, que està un parell de kilòmetres més avall al costat aragonès.

Aquest tram d'escales salva una alçada de 50 metres en vertical i te 159 esglaons. A la paret s'han situat uns travessers clavats a la roca, i l'escala es recolza en aquests travessers, o sia volant realment sobre el buit. Certament és espectacular i fa una mica de "yuyu", però s'ha de racionalitzar i tirar endavant. Sempre és bo sortir de la zona de confort, després un està orgullós de si mateix.

Mireu les vistes del congost de Mont-Rebei des de les escales.

Ens vàrem banyar altre cop, amb vistes no tant maques com en el bany del matí, però el bany va valdre la pena igualment.

Ja tornem cap on tenim el cotxe, encantats amb el que em vist i gaudit. A mig camí, quan ja tornàvem a entrar al congost de Mont-Rebei, sentim un soroll estrany, sembla, sembla, sembla...., un helicòpter, però......., dins del congost no pot ser !!!, doncs sí, aquí el teniu.

Un helicòpter dels bombers de la Generalitat es passeja pel l'interior del congost, sembla mentida però es real. Al arribar a un dels punts més alts ens trobem una senyora que ha patit un desmai, i que està estirada sobre un banc. L'helicòpter es mira i remira el lloc. Al final un socorrista es despenja de l'helicòpter i arriba on es la senyora, i diu que se l'enduran en l'helicòpter, el que passa uns minuts més tard. Ja sabeu que si us passa quelcom dins el congost, sempre us poden venir a buscar en helicòpter.

Ja finalitzem el camí de l'interior del congost. Ara la llum és molt diferent a la del matí.

Acabem el dia rebentats, després de quasi 7 hores de ruta. Com ja deveu suposar, per la quantitat de fotografies d'aquestes entrades, l'excursió ens ha ENCANTAT, ens ha agradat molt i molt. Ha estat una experiència total, des del principi fins al final.

Finalment us deixem un parell de vídeos per tal que en tingueu una altre prespectiva. 

El primer es d'un programa de la televisió aragonesa, el "Chino-Chano": MONTFALCÓ AL CONGOST DE MONT-REBEI, que fa el recorregut total des del refugi de Montfalcó a La Masieta.

El segon és un reportatge del programa "Temps d'Aventura" de TV3, "Salvar Mont-rebei", on parlen de la massificació que hi ha al congost. Nosaltres no la vàrem patir, sí hi havia gent però no considerem que estigués massificat. És l'etern dilema entre fer compatible que tothom pugui gaudir de llocs molt sol·licitats i com conservar-los per evitar que, degut a la gent, no es conservin tal com son. 

Congost de Mont-Rebei: Una altre òptica

Una vegada arribats al final del congost, l'entrada sud, vàrem agafar el camí antic, aquell que us explicàvem en el primer post sobre el Congost de Mont-Rebei, que va construir la Mancomunitat de Catalunya l'any 1929, i que va quedar sota l'aigua al construir el pantà de Canelles.

Feia molt bon dia, i la calor era bastant asfixiant, la idea era.....

Banyar-nos al congost !!!. 

Va ser tota una experiència. Aigua dolça, gens freda i vistes espectaculars, tant arran d'aigua, com quan mirem amunt. Un se sent petit, en un lloc estret i sota 500 metres de parets de roca.

Com podeu veure no érem els únics que gaudíem del riu.....

Les vistes arran d'aigua son molt diferents de les que es tenen des de l'alçada del camí. 

Com ja deveu haver vist en varies de les fotografies, hi ha molts kayaks, ja que el congost es navegable, també hi ha un petit vaixell turístic. El que sol fer la gent, és baixar de nord a sud, fins arribar al pont del Congost del Seguer, i tornar a pujar contracorrent.

Nosaltres ja varem tenir la ració de kayak aquest estiu, quan vàrem baixar pel riu Ter, mireu....

Per això aquest vegada vàrem optar per deixar el kayak a part, però ens ho reservem per a una futura visita. 

Congost de Mont-Rebei: El congost

El dia 10 del passat més de setembre vàrem fer una Eskpada al Congost de Mont-Rebei. En teníem moltes ganes des de feia temps, i vàrem aprofitar aquest cap de setmana per anar-hi.

El Congost de Mont-Rebei està situat just a la frontera entre Catalunya i l'Aragó, de manera que un costat del congost és Catalunya i l'altre és Aragó. El congost és un tallat que el riu Noguera Ribagorçana ha fet a la serralada del Montsec, de nord a sud, al llarg dels segles. El resultat és un congost que te una llargada de 600 m., una amplada mínima de 20 m. i parets verticals de fins a 500 m.

Actualment no és creuat per cap carretera, ni via de tren ni tan sols per cap línia elèctrica, i per tant és un paratge totalment verge.

L'any 1929 la Mancomunitat de Catalunya va construir un camí a través de congost, excavat directament a la roca, per comunicar les dues comarques. Però quan es va fer l'embassament de Canelles, el camí quedà tapat per l'aigua. L'any 1982 l'empresa ENHER va construir un altre camí a més alçada, també excavat-lo a la roca, dinamitant la roca amb cartutxos de TNT, els forats dels quals encara son visible a les parets del camí.

Tota la zona forma part de la Reserva Natural Parcial de la Noguera Ribagorçana-Mont Rebei, per tant no és accessible en cotxe directament. D'aquesta forma s'ha de deixar el cotxe a La Masieta on hi ha un pàrquing públic. Aquest pàrquing està una mica lluny del congost en sí, de manera que s'ha de fer un camí d'aproximació, el resultat del qual és aquesta foto on es veu que ens endinsarem en un congost sense veure realment el que ens trobarem.

P.D.: Recordeu que si cliqueu sobre les imatges les podeu veure més grans.

Al cap de poca estona de caminar ens trobem aquest pont que creua un primer barranc que ens trobem al camí. Està penjant, textualment sobre el barranc, i si es te vertigen o por a les alçades s'ha de vigilar una mica, però hi ha un camí per evitar-lo si no hi ha molta aigua al riu. Mes endavant al camí n'hi ha un altre, i ja el veurem.....

Aquí ja es veu que comencem a endinsar-nos en un congost. No sé a vosaltres, però el primer que ens va sorprendre va ser el color de l'aigua, d'un blau turquesa molt clar. Un guia local ens explicà que és degut al blanc de les parets.

Ja som totalment dins del congost, l'espectacularitat de l'indret ens deixa sense paraules.

Ja som a la meitat del congost, i cada vegada és més impressionat. Si us pregunteu per on passa el camí, remireu primer les dues anteriors fotografies a dalt a l'esquerra, i aquesta.

Aquí es pot veure el resultat dels cartutxos de dinamita, el camí excavat a la roca, literalment.

Fixeu-vos en la "barana" que hi ha a la roca, que a vegades s'agraeix, tot i que la de la foto diu que no calia agafar-se ja que el camí era prou ample.

No obstant, sincerament, creiem que les imatges donen sensació de més "por" que la que es te en la realitat.

De tant en tant, hi ha bancs per poder admirar les vistes.

Mirem enrrere i mireu el camí per on hem vingut. 

Ja arribem al final del congost, pròpiament dit.

Però l'excussió i l'espectacularitat no s'han acabat ni de bon tros !!, en el proper post veurem el congost des d'una altre òptica, tant o més espectacular.