Una vegada arribats al final del congost, l'entrada sud, vàrem agafar el camí antic, aquell que us explicàvem en el primer post sobre el Congost de Mont-Rebei, que va construir la Mancomunitat de Catalunya l'any 1929, i que va quedar sota l'aigua al construir el pantà de Canelles.
Feia molt bon dia, i la calor era bastant asfixiant, la idea era.....
Banyar-nos al congost !!!.
Va ser tota una experiència. Aigua dolça, gens freda i vistes espectaculars, tant arran d'aigua, com quan mirem amunt. Un se sent petit, en un lloc estret i sota 500 metres de parets de roca.
Com podeu veure no érem els únics que gaudíem del riu.....
Les vistes arran d'aigua son molt diferents de les que es tenen des de l'alçada del camí.
Com ja deveu haver vist en varies de les fotografies, hi ha molts kayaks, ja que el congost es navegable, també hi ha un petit vaixell turístic. El que sol fer la gent, és baixar de nord a sud, fins arribar al pont del Congost del Seguer, i tornar a pujar contracorrent.
Nosaltres ja varem tenir la ració de kayak aquest estiu, quan vàrem baixar pel riu Ter, mireu....
Per això aquest vegada vàrem optar per deixar el kayak a part, però ens ho reservem per a una futura visita.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada