Marxem cap al sud, adeu Highlands

Avui ja marxem cap al sud, i deixem les Highlands enredera.

Abans però deixem el nostre Pod, que podeu veure aquí:

 

Son unes cabanes molt maques i molt ben aprofitades que hi ha de tot, però per a quatre son una mica apretades si s'hi ha de fer vida, però nosaltres només hi hem dormit així que ha estat una bonica experiència.

Tornem a Lochinver, i veiem això:

El monument als morts de la I i la II Guerra Mundials, igual que els que ja hem vist a França als Alps o a la Provença. Sempre m'impressionen i els dono les gràcies pensant que els devem que Europa sigui el que és avui, en lloc de ser un continent dominat per la dictadura.

Abans de dirigir-nos cap al sud, passem per la zona oest que no vàrem veure ahir. El dia torna a ser núvol i amb pluja, i fa que les imatges no siguin tant boniques quan fa sol. I es que els paisatges son bonics amb pluja, però amb sol son increïbles:

Les Highlands, i el Ross Occidental

Ahir vàrem dormir a la Illa de Skye, i sortim de l'illa cap a Kyle of Lochash, i no podem deixar de veure el "Ellean Donan Castle": 

Mundialment famós doncs ha sortit a varies pel·lícules. És realment maco i la seva situació és espectacular.

Des d'aquí cap al Loch Maraee, diuen que un dels més macos d'Escòcia, però nosaltres l'hem enganxat amb núvols i pluja, o sia que no l'hem pogut gaudir:

Continuem nord amunt,

La illa de Skye

Avui toca visitar la illa de Skye. Teníem els nostres dubtes de si visitar-la o no. Tothom deia que no ens la perdéssim, i al final els hi vam fer cas.

Ens llevem mooooolt d'hora, a les 6 del matí per poder agafar el ferry de les 7:25. El viatge és mitja hora, i el vàrem fer sota la pluja.

Al arribar volíem esmorzar, però tots els pobles de l'illa son quatre cases, i vàrem tardar quasi dues hores a trobar un lloc on poder esmorzar.

De l'illa recomanen sobre tot les Culliungs, unes muntanyes que hi ha al sud i el Old Man of Stor, una formació rocosa que hi ha al nord, però que s'ha de caminar quasi dues hores i que no creiem que valgui la pena.

Les imatges que veiem:

 

 

Això son les Cullings, boniques, pero ........

 

 

 

A Glenbrittle, no hi ha res de res, la platja i un bar dins d'un contenidor......., és bonic, i sobre tot salvatge, però.......

 

A Elgol, tampoc hi ha poble, i es veuen imatges boniques, però....... tampoc maten.

A Portree, el port:

Però intentar sopar en aquesta illa es molt complicat, doncs tot es amb reserva o està tancat, i quan finalment mengem un "Fich and Chips", hi ha més arrebossat que peix. De fet es que venir al Regne Unit i pretendre menjar be, és un impossible.

  

El Loch Lomond i més dels Trossachs

Avui el dia s'ha aixecat igual que ahir, em nubols i pluja, però ja veureu que al final em tingut un dia esplèndid. Hem sortit de Balloch per veure el Loch Lomond, segurament el més famós dels llacs dels Trossachs, i realment es molt maco:

Pujant Parc Nacional dels Trossachs amunt, ens trobem amb imatges tant espectaculars com aquestes, que ens han deixat esmaperduts:

El Loch Katrine

Com dèiem ahir aquí teniu l'entrada del Loch Katrine.

Segurament és el loch més salvatge de tots els llacs "accessibles". Es accessible per que s'hi pot arribar en cotxe, però es salvatge doncs no te cap carretera que el bordegi, només es pot fer a peu o en bici. O en vaixell.

Quan nosaltres hi vàrem arribar ja era tard, i no teníem cap opció per veure'l que no fos a peu, però, com dèiem ja era tard.

Aquí us deixem les millors fotografies que varem fer.

Aquí es pot veure la passarel·la que et porta a un dels vaixells que et dona una volta per loch:

I aquí les del propi loch:

 

Cap als llacs dels Trossachs

Els nostres dos primers dies a Escòcia em tingut bon temps, sol i alguns núbols.

Avui però ja em "tastat" el clima escocès, núvol tot el dia i ara plou, ara també i ara para una mica.

Sortim d'Edimburg i visitem el "The Falkirk Wheel":

Es tracta d'un ascencor per a vaixells, que és curios i mereix la visita, per veure com es mou.

Després visitem "The Kelpies":

 

Modern parc amb jardins i dues escultures de caps de cavall de més de 30 metres d'alt. Es curiós, però no tenim clar que valgui realment la pena.

Des d'aquí ens dirigim als llacs del Parc Nacional dels Trossachs. El dia no acompanya, però això no ens atura, i així visitem tres llacs, el primer el Loch (que es com aquí anomenen als llacs) Lubnaig:

Per aquí encara hi han cabines de teléfon, ara convertides almenys aquesta en lloc d'intercanvis de llibres, gran idea, sobre tot quan les que vàrem veure a Edimburg, estaven destrossades, i molt brutes.

El següent es el Loch Earn: 

Visita a Edimburg

A mig matí, al sortir de la Rosslyn Chapel, hem visitat la ciutat d'Edimburg, i aquesta vegada no ens hem oblidat la guia 😉.

Edimburg té moltes coses per visitar, Museus, edificis emblemàtics, parcs, etc, però nosaltres, que no tenim massa temps, hem visitat Princes Street, que és un carrer comercial sense massa encant, i ens em passejat per la Royal Mile:

Hem visitat la Catedral de Sant Giles:

De la que ens ha agradat especialment el sostre de color blau i "blanc", els colors de la bandera escocesa:

Primera visita per Escòcia: la Rosslyn Chapel

Ahir aterràrem a Edimburg a primera hora de la tarda, i vam anar a donar un vol pel centre. Ens havíem oblidat la guia, i com que l'hotel, be la casa d'hostes, no té cap planell de la ciutat, vàrem anar una mica a cegues, tot i així, la vam encertar bastant. 

Així ens vam passejar per la ciutat vella, principalment per la Royal Mile. Com que no havíem menjat res, ja que avui en dia als avions ja no et donen res de res, vàrem aprofitar principalment per fer un dinar/berenar/sopar.

Avui ens hem llevat d'hora i hem anat a visitar la Rosslyn Chapel. Es tracta d'una església molt petita que és realment curiosa:

Els monuments als morts per França

En tots els pobles de França que hem visitat, tant de neu com d'estiu, sempre hi ha un monument als morts per França a la primera i la segona Guerra Mundial, amb missatges tals com "Als infants morts per França", o "Per la vostra llibertat ells van donar la seva vida".

Sempre ens ha impressionat molt, i encara més el fet que quasi sempre hi ha més noms de la primera que de la segona guerra. Sempre s'ens fa un nus a la gola, i reflexionem sobre com seria ara Europa si aquesta gent no hagués lluitat, i guanyat.

El petit poble de Ferrassières, que vàrem visitar ahir, i on vàrem veure la barreja de colors mes bonica a l'entorn d'un camp de lavanda, no és una excepció:

També ens fa reflexionar sobre el diferent tractament que donem nosaltres als morts durant la guerra civil, i els problemes que Espanya te amb la Memòria Històrica.

El que no hem pogut veure, i no son camps de lavanda 😉

A Roussillon vàrem veure el color especial que te el poble i els seus entorns, un color ocre brillant. Ens va agradar molt i varem veure que hi ha un recorregut que visita una part de les muntanyes d'aquest color, es tracta del "Sentier des Ocres".

Ens feia molta gràcia, peroooooooo, per la onada de calor i el perill d'incendi les autoritats franceses van tancar totes les activitats a l'aire lliure.

Tampoc vàrem poder visitar "El Colorado Provençal" ni les "Mines de Bruoux", una verdadera llàstima.

En el seu lloc vàrem visitar el poble de Gordes. Un altre dels pobles més bonics de França segons la web dels Pobles més bonics de França que us presentàvem a l'entrada sobre Beaux d'aquest blog. El cert és que discrepem, el poble és maco sí, però la part històrica es petita i no es tant maco, no creiem que es mereixi estar entre els més bonics de França. Aquí us mostrem unes fotografies:

Què n'opineu?, es tant maco com per se declarat dels més bonics?

Els camps de lavanda més bonics

Arribem a Aurel. Aquí hi ha un camp molt maco, amb un arbre al mig que li dona un encant especial, ja que es poden fer fotografies molt maques.

 

 

Quan varem arribar hi havia un grup de noies fent una sessió, totes anaven vestides amb el típic vestit francès relacionat amb la lavanda:

 

 

 

Més camps de lavanda

Deixem l'Abadia de Senanque amb una sensació estranya, el color de la lavanda ens sembla una mica apagat,  que no es prou viu. Veiem que les plantes més baixes tenen menys intensitat de color, mentre que les més altes, el seu color és mes intens. Ens plantegem si encara falten uns dies per que acabin de florir. 

Continuem direcció nord i anem veient més camps.

Alguns camps no estan massa cuidats i entre la lavanda hi creixen d'altres plantes que generen d'altres colors: