Berlin: Tercer dia visita a la East Side Gallery

El matí del darrer dia varem anar a veure l'antic centre de Berlín. El que era el centre abans de la caiguda del mur. Res d'especial, mes aviat lleig.

L'únic que ens va agradar va ser aquesta escultura que és una al·legoria de la separació de la ciutat, una mostra més del trauma que va significar el mur per Berlín.

A la tarda no ens varem voler perdre la East Side Gallery, on hi ha el tros de mur mes llarg que queda en peu, son 1.3 Km.

Està pintat per artistes de tot el mon, i ens va agradar molt. Us deixem algunes fotografies per que us en feu una idea.

M'agrada aquest per l'alegoria entre el mur de Berlin i el mur de Pink Floyd, atenció al minut 8:35

Fixeu-vos en el fons de la fotografia, crec que el contrast es evident.

Finalment varem tornar a menjar un dels plats típics de Berlin, el Curry Wurst, una espècie de salsitxa amb salsa de curri i ketxup, que pica bastant però està bastant bona:

El resum de Berlín, des de la nostre òptica, seria, tot el relacionat amb el mur i amb la època nazi i l'holocaust ens ha impressionat moooooooolt, i valen el viatge, la resta de la ciutat, doncs no ens ha agradat gaire.

Fins a la propera Eskpada, que segurament serà una de les nostres típiques eskpades a la

   

Berlín: Segon dia. Cupula del Bundestag i passeig per l'antic Berlín Est

El segon dia tenim hora reservada per visitar la cúpula que en Foster va fer al 1993, a l'edifici al Reichstag, que és la seu del Bundestag, el Parlament Alemany, i que simbolitza la unitat alemanya. 

 

 

Realment és molt espectacular, ens va agradar molt, val la pena visitar-la.

Després ens varem dirigir al Memorial a l'Holocaust, o el Monument en Memòria dels Jueus Assassinats a Europa. És un museu molt impressionant. Quedava un post tant llarg que hem fet una entrada a part:  Memorial a l'Holocaust, o el Monument en Memòria dels Jueus Assassinats a Europa

Després, visita a la Porta de Brandemburg., que està be, però quan la compares amb la que s'inspira, el Propileus de l'Acròpolis d'Atenes, doncs  no li veus tant.

Un passeig per Unter den Linden, on hi han edificis nous i vells:

Es veu la diferencia entre l'arquitectura actual i la de l'antiga RDA.

Una cosa que ens va sorprendre molt, son les tuberies a l'aire lliure, així com que la ciutat està en obres per tot arreu.

Varem passejar per la part de Berlín est, i està "malament", però ens ho esperàvem molt pitjor.

Hi ha joies com aquestes:

Aquesta és l'església Nikolaikirche, no varem poder veure-la per dins, per que feien un concert. Està al barri de Nikolaiviertel. Aquest barri te una història, els russos, van voler crear una barri mitjeval, sense gaire èxit, tot s'ha de dir. No hi ha cap foto ja que no era molt maco.

Tenia el seu mercat, com quasi a cada racó de Berlín. En aquest cas era molt curiós, doncs a part de la caseta per prendre quelcom tenien uns sofàs i podies veure pel·lícules clàssiques en alemany, es clar.

Memorial a l'Holocaust, o el Monument en Memòria dels Jueus Assassinats a Europa

Memorial a l'Holocaust, o el Monument en Memòria dels Jueus Assassinats a Europa. 

És un Memorial molt impressionant. S'ha de tenir en compte que es va fer l'any 2003, i que sembla que entre els alemanys encara causa controvèrsia.

Es tracta d'una illa sencera al mig de Berlín, sense cap casa. Imagineu-vos una illa de l'Eixample o més, que conté només el que es veu a les fotografies::

Des de fora es veu com una successió de blocs, però no sembla que hi hagi d'haver massa més. Et comences a passejar i el nivell del terra va baixant, mentre els blocs cada vegada son més alts:

i acabes passejar-te entre blocs molt alts:

Realment impressiona molt!!, passejar-te entre aquests blocs et fa sentir realment malament, semblen tauts

En un extrem de l'illa hi ha un museu, sota terra. 

Baixes unes escales i el primer que trobes és un control. Controlen le bosses i passes per un detector de metalls, igual que un aeroport. A diferència d'altres museus ningú t'explica el recorregut, ni les sales que veuràs. I el primer, de front i gros veus aquest plafó:

"Va passar, per tant pot tornar a passar. Aquest és el nucli del que hem de dir". Si ja veníem impressionats de dalt, aquesta frase ens va deixar molt tocats a tots dos. Es escrita per Primo Levi, vegeu entrada a la Wikipedia.

Després, aquesta galeria:

On s'explica una mica l'historia de l'holocaust. Al final de la galeria hi ha una porta i entres en una sala molt fosca, on quasi tota la llum surt d'uns plafons a terra que tenen textos:

La lectura dels texts fa posar la pell de gallina, i la visió de la sala, si ets capaç d'allunyar-te'n emocionalment és aquesta:

Quan vaig fer aquest exercici vaig veure la potencia "narrativa" de la sala, foscor, tothom dret, en silenci, i mirant a terra !!!. Si un hi pensa, és com deurien estar els enviat als camps de concentració nazis. 

Si us hi fixeu a la part superior de les parets hi ha noms de països i un nombre, son el nombre de morts als camps de concentració de cada pais: Polacs 3.000.000, Grecs 60.000, Romanesos 300.000, Noruegs 275, Danesos 116, Holandesos 100.000, Albanesos 100, Letons 150.000, Lituans 60.000, Alemanys 160.000, Francesos 65.000, Rusos 1.000.000, Txecoeslovacs 250.000, els de l'antiga Yugoseslavia 60.000, Austriacs 60.000, i Ucrainesos, crec que entre 250.000 i 500.000. 

Al sortir d'aquesta sala entres en una altre on s'explica tota l'historia de 12 famílies afectades per l'holocaust. Explica com eren abans, quins membres la constituïen, que feien, i que els va passar arrel de l'holocaust, en quins camps els van recluir, i si van morir o no, i els que varen poder fugir, on van anar i on son actualment. A més a més hi han objectes personals i fotografies.

Recordo el cas d'una nena que va fugir i va poder arribar a Austràlia, allà va refer la seva vida, i mai va explicar la seva història. Quan es va muntar aquest museu la van contactar, i aleshores va explicar, inclús a la seva família la veritat de com i per que va arribar a Austràlia.

Seguint el recorregut entres en en una sala molt fosca també, on hi ha uns bancs, seus i a les quatre parets, van sortint noms i dates, mentre una veu explica la història de la persona. Impressionant també.

Surts de la sala i entres en una altre on s'expliquen els camps de concentració que van haver-hi. Una imatge ho explica molt be:

Ja arribes al final, i hi ha una galeria amb l'estat actual dels camps de concentració que encara queden.

Hi ha també uns ordinadors on pots buscar informació del que el va passar a persones concretes. Ja estàvem tant tocats que varem preferir sortir "a prendre l'aire".

Si en general, els altres museus no ens van agradar gaire, sobre tot per molt espessos, i poc visuals, en canvi aquest ens va impressionar molt, i ens va deixar tocats. Varem comentar que tot i que és dur, el que es pretén és justament això que t'arribi, i que et toqui la fibra. Sobre tot per tal que mentalment un passi d'una xifra, els 6.000.000 de morts, que tot i moooolt gran es una xifra que al final és molt freda, a personalitzar en persones i històries personals.   

Berlin: El primer dia Postdamer Platz, els mercats, i dos museus

Vàrem aterrar a Berlín el divendres ja totalment de nit, i no sabem com, però vàrem arribar be al hotel.

L'endemà vàrem decidir anar a donar un tomb i situar-nos una miqueta, així arribem a Postdamer Platz i ens trobem amb això:

Una "pista d'esquí" al mitg de la plaça. Ningú esquiava, tothom es tirava amb donuts, però nosaltres ja ens haguéssim posat els esquís i fet unes baixadetes.

El mur passava per el mig d'aquesta plaça, i encara hi han vestigis, me turístics que altre cosa:

A Postdamer Patz vàrem veure el primer mercat de Nadal:

Ens vam agradar força. Les paradetes son espectaculars, al menys per nosaltres que no estem acostumats a la cultura alemanya i al que venen i mengen.

Hi havia paradetes on venien broquetes de fruita maduixes, raïm, plàtan, ... arrebossades de xocolata, finalment ens varem quedar amb les ganes de provar-les.

Unes altres on hi havia unes galetes en forma de cor amb inscripcions amb sucre, molt típiques i sobretot paradetes on venien salsitxes i vi calent.

Ens varem perdre una estona per els seus carrerons ...., i veiem aquesta paradeta que te una estructura típica que la reprodueixen en molts casos.

Des d'aquí varem anar cap al Museu del  la Topografia del Terror (http://www.berlin.de/mauer/orte/topographie_des_terrors/index.es.php). Un museu que, basant-se en la ubicació de l'antiga seu central de la Gestapo, explica com va començar el règim nazi, el seu desenvolupament i creixement. E un museu una mica dur, no només pel seu contingut, si no també per que has de llegir molt, i no és gens amè.

La visió des de fora:

Aquí veiem el primer tros de mur:

Realment impressiona molt pensar que tenien la ciutat partida per un mur d'aquest estil, que prohibia el contacte entre les dues parts.

D'aquí anem al Check Point Charly, era el punt d'entrada i sortida del sector Americà de Berlín:

Actualment no te res a veure amb el que era, ara es més un punt turístic que altre cosa.

D'aquí al museu Jüdisches Museum Berlin, el museu Jueu de Berlín. No ens va agradar gaire, tot i que te punts que impressionen molt. Quan un pensa el motiu del museu, realment, toca la fibra i fa reflexionar sobre la naturalesa humana. Us deixo una fotografia de la Holocaust Tower, i la "seva explicació"......, per que veieu un aspecte d'aquest museu.