Els monuments als morts per França

En tots els pobles de França que hem visitat, tant de neu com d'estiu, sempre hi ha un monument als morts per França a la primera i la segona Guerra Mundial, amb missatges tals com "Als infants morts per França", o "Per la vostra llibertat ells van donar la seva vida".

Sempre ens ha impressionat molt, i encara més el fet que quasi sempre hi ha més noms de la primera que de la segona guerra. Sempre s'ens fa un nus a la gola, i reflexionem sobre com seria ara Europa si aquesta gent no hagués lluitat, i guanyat.

El petit poble de Ferrassières, que vàrem visitar ahir, i on vàrem veure la barreja de colors mes bonica a l'entorn d'un camp de lavanda, no és una excepció:

També ens fa reflexionar sobre el diferent tractament que donem nosaltres als morts durant la guerra civil, i els problemes que Espanya te amb la Memòria Històrica.

El que no hem pogut veure, i no son camps de lavanda 😉

A Roussillon vàrem veure el color especial que te el poble i els seus entorns, un color ocre brillant. Ens va agradar molt i varem veure que hi ha un recorregut que visita una part de les muntanyes d'aquest color, es tracta del "Sentier des Ocres".

Ens feia molta gràcia, peroooooooo, per la onada de calor i el perill d'incendi les autoritats franceses van tancar totes les activitats a l'aire lliure.

Tampoc vàrem poder visitar "El Colorado Provençal" ni les "Mines de Bruoux", una verdadera llàstima.

En el seu lloc vàrem visitar el poble de Gordes. Un altre dels pobles més bonics de França segons la web dels Pobles més bonics de França que us presentàvem a l'entrada sobre Beaux d'aquest blog. El cert és que discrepem, el poble és maco sí, però la part històrica es petita i no es tant maco, no creiem que es mereixi estar entre els més bonics de França. Aquí us mostrem unes fotografies:

Què n'opineu?, es tant maco com per se declarat dels més bonics?

Els camps de lavanda més bonics

Arribem a Aurel. Aquí hi ha un camp molt maco, amb un arbre al mig que li dona un encant especial, ja que es poden fer fotografies molt maques.

 

 

Quan varem arribar hi havia un grup de noies fent una sessió, totes anaven vestides amb el típic vestit francès relacionat amb la lavanda:

 

 

 

Més camps de lavanda

Deixem l'Abadia de Senanque amb una sensació estranya, el color de la lavanda ens sembla una mica apagat,  que no es prou viu. Veiem que les plantes més baixes tenen menys intensitat de color, mentre que les més altes, el seu color és mes intens. Ens plantegem si encara falten uns dies per que acabin de florir. 

Continuem direcció nord i anem veient més camps.

Alguns camps no estan massa cuidats i entre la lavanda hi creixen d'altres plantes que generen d'altres colors:

Els camps de Lavanda de l'Abadia de Senanque

Avui hem visitat el veritable destí d'aquesta Eskpada, els camps de lavanda de la Provença Francesa.

Hem començat per l'Abadia de Senanque, realment molt maca, on destacaríem el blanc de les seves pedres i el seu minimalisme, cap ornamentació, com a bon monestir cistercenc.

Però el primer que es veu al arribar son els seus camps de lavanda:

 

Cap a Roussillon i el veritable destí d'aquesta Eskpada

Sortim de Beaux i ens dirigim cap a Roussillon, des d'on sortirem per veure el veritable destí d'aquesta Eskpada. Roussillon es un altre dels pobles més bonics de França segons la web dels Pobles més bonics de França, a veure si aquest es realment bonic.

Arribant a Roussillon veiem que les muntanyes tenen un color especial, enlloc del color típic marró, tot es d'un color ocre especial.

A mitja tarda arribem al nostre hotel a Roussillon, l'Hotel Les Ambres, es un hotel a les afores de poble lluny del centre, en plena natura. Passada la recepció viem això:

La lavanda en floració, i els seus camps, aquest és el motiu d'aquesta Eskpada.

Inspirats pels nostres amics de Vacaciones por Europa ens hem animat a fer aquesta Eskpada que la mare va voler fer fa anys i no va poder veure.

Sortim de l'hotel i ens dirigim a visitar el poble de Roussillon, que també es declarat dels més bonics de França.

Al arribar ja veiem que el color que hem vist per tot arreu, és el color del poble:

El poble te un mirador, des d'on veiem un camp de lavanda que aquí no es veu massa be, però esperem demà veure'n amb tot el seu esplendor:

Un dels pobles més bonics de França, ......, o no

Avui ha tocat visitar una dels pobles més bonics de França, segons la web francesa, es clar,  https://www.les-plus-beaux-villages-de-france.org. Si es repassen els pobles que hi ha en aquesta web, segons el nostre criteri n'hi falten alguns, com per exemple Meribel, clar que en el que fa a pobles de neu nosaltres som poc objectius, ja ho sabem.

El poble és Beaux, situat molt a prop de Saint Remy, on vam dormir la nit passada.

El poble està penjat en una roca. I conforme s'hi arriba ja es veu que quelcom especial hi ha, degut a que hi han cotxes aparcats per tots el vorals de la carretera. De tants cotxes que hi ha, les meves senyores han estat a punt de fer-se enrere de visitar el poble, finalment les he convençut.

Es tracta d'un poble mitgeval. Aquí en teniu unes fotografies:

 

Després de la maleïda pandèmia, ens Eskpem a La Provença Francesa

La maleïda pandèmia ens ha mantingut a casa sense poder eskpar-nos enlloc.

Finalment em decidit que per salut mental necessitàvem fer una de les nostres eskpades, tot i que aquesta vegada és diferent. Tant el destí com els viatgers son difretents. Ja ho veureu.

El destí es La Provença Francesa, amb un objectiu molt clar, que ja desvelarem.

A La Provença hi han varis pobles que val la pena veure i el dia de la nostre arribada, comencem per Saint Remy de Provençe. 

El poble te un centre històric força bonic, que està circumval·lat per un passeig, i en el que hi han varies entrades porticades al centre, aquí en podeu veure una: 

Tot el centre està força cuidat i es molt agradable passejar.hi: