Després de banyar-nos deixem el Congost de Mont-Rebei enrrere i ens dirigim al Congost del Seguer. És un congost, però no te res a veure amb el que acabem de passar. Es tracta d'un pas estret per sobre del pantà de Canelles al que s'hi ha fet un pont. El podeu veure al fons de la següent fotografia. Aquest pont sí que no és apte pels que tenen vertigen, clar que les escales son encara més ....., no ens avancem, ja ho veureu.
Des del camí al pont, el Congost de Mont-Rebei es veu així. I les vistes de l'entorn de l'entrada et deixen amb la boca oberta.
Ens dirigim al pont, per travessar-lo, però sobre tot per veure i arribar a les escales.
El pont sobre el Congost del Seguer uneix els dos costats del pantà, el de l'Aragó i el de Catalunya. Te una alçada mooooolt considerable sobre l'aigua, i a més a més es mou una mica quan hi passa la gent !!!.
Des de la banda de l'Aragó, arribar al Congost de Mont-Rebei era impossible, degut a que no hi havia pas d'un costat a l'altre i als espadats que hi ha. Al 2013 es varen solucionar les dues cosess, la primera, amb el pont, i la segona amb dos trams d'escales enganxades literalment a la roca, que son espectaculars. D'aquesta manera es podia arribar al congost de Mont-Rebei des del refugi de Montfalcó, que està un parell de kilòmetres més avall al costat aragonès.
Aquest tram d'escales salva una alçada de 50 metres en vertical i te 159 esglaons. A la paret s'han situat uns travessers clavats a la roca, i l'escala es recolza en aquests travessers, o sia volant realment sobre el buit. Certament és espectacular i fa una mica de "yuyu", però s'ha de racionalitzar i tirar endavant. Sempre és bo sortir de la zona de confort, després un està orgullós de si mateix.
Mireu les vistes del congost de Mont-Rebei des de les escales.
Ens vàrem banyar altre cop, amb vistes no tant maques com en el bany del matí, però el bany va valdre la pena igualment.
Ja tornem cap on tenim el cotxe, encantats amb el que em vist i gaudit. A mig camí, quan ja tornàvem a entrar al congost de Mont-Rebei, sentim un soroll estrany, sembla, sembla, sembla...., un helicòpter, però......., dins del congost no pot ser !!!, doncs sí, aquí el teniu.
Un helicòpter dels bombers de la Generalitat es passeja pel l'interior del congost, sembla mentida però es real. Al arribar a un dels punts més alts ens trobem una senyora que ha patit un desmai, i que està estirada sobre un banc. L'helicòpter es mira i remira el lloc. Al final un socorrista es despenja de l'helicòpter i arriba on es la senyora, i diu que se l'enduran en l'helicòpter, el que passa uns minuts més tard. Ja sabeu que si us passa quelcom dins el congost, sempre us poden venir a buscar en helicòpter.
Ja finalitzem el camí de l'interior del congost. Ara la llum és molt diferent a la del matí.
Acabem el dia rebentats, després de quasi 7 hores de ruta. Com ja deveu suposar, per la quantitat de fotografies d'aquestes entrades, l'excursió ens ha ENCANTAT, ens ha agradat molt i molt. Ha estat una experiència total, des del principi fins al final.
Finalment us deixem un parell de vídeos per tal que en tingueu una altre prespectiva.
El primer es d'un programa de la televisió aragonesa, el "Chino-Chano": MONTFALCÓ AL CONGOST DE MONT-REBEI, que fa el recorregut total des del refugi de Montfalcó a La Masieta.
El segon és un reportatge del programa "Temps d'Aventura" de TV3, "Salvar Mont-rebei", on parlen de la massificació que hi ha al congost. Nosaltres no la vàrem patir, sí hi havia gent però no considerem que estigués massificat. És l'etern dilema entre fer compatible que tothom pugui gaudir de llocs molt sol·licitats i com conservar-los per evitar que, degut a la gent, no es conservin tal com son.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada