Congost de Mont-Rebei: El congost

El dia 10 del passat més de setembre vàrem fer una Eskpada al Congost de Mont-Rebei. En teníem moltes ganes des de feia temps, i vàrem aprofitar aquest cap de setmana per anar-hi.

El Congost de Mont-Rebei està situat just a la frontera entre Catalunya i l'Aragó, de manera que un costat del congost és Catalunya i l'altre és Aragó. El congost és un tallat que el riu Noguera Ribagorçana ha fet a la serralada del Montsec, de nord a sud, al llarg dels segles. El resultat és un congost que te una llargada de 600 m., una amplada mínima de 20 m. i parets verticals de fins a 500 m.

Actualment no és creuat per cap carretera, ni via de tren ni tan sols per cap línia elèctrica, i per tant és un paratge totalment verge.

L'any 1929 la Mancomunitat de Catalunya va construir un camí a través de congost, excavat directament a la roca, per comunicar les dues comarques. Però quan es va fer l'embassament de Canelles, el camí quedà tapat per l'aigua. L'any 1982 l'empresa ENHER va construir un altre camí a més alçada, també excavat-lo a la roca, dinamitant la roca amb cartutxos de TNT, els forats dels quals encara son visible a les parets del camí.

Tota la zona forma part de la Reserva Natural Parcial de la Noguera Ribagorçana-Mont Rebei, per tant no és accessible en cotxe directament. D'aquesta forma s'ha de deixar el cotxe a La Masieta on hi ha un pàrquing públic. Aquest pàrquing està una mica lluny del congost en sí, de manera que s'ha de fer un camí d'aproximació, el resultat del qual és aquesta foto on es veu que ens endinsarem en un congost sense veure realment el que ens trobarem.

P.D.: Recordeu que si cliqueu sobre les imatges les podeu veure més grans.

Al cap de poca estona de caminar ens trobem aquest pont que creua un primer barranc que ens trobem al camí. Està penjant, textualment sobre el barranc, i si es te vertigen o por a les alçades s'ha de vigilar una mica, però hi ha un camí per evitar-lo si no hi ha molta aigua al riu. Mes endavant al camí n'hi ha un altre, i ja el veurem.....

Aquí ja es veu que comencem a endinsar-nos en un congost. No sé a vosaltres, però el primer que ens va sorprendre va ser el color de l'aigua, d'un blau turquesa molt clar. Un guia local ens explicà que és degut al blanc de les parets.

Ja som totalment dins del congost, l'espectacularitat de l'indret ens deixa sense paraules.

Ja som a la meitat del congost, i cada vegada és més impressionat. Si us pregunteu per on passa el camí, remireu primer les dues anteriors fotografies a dalt a l'esquerra, i aquesta.

Aquí es pot veure el resultat dels cartutxos de dinamita, el camí excavat a la roca, literalment.

Fixeu-vos en la "barana" que hi ha a la roca, que a vegades s'agraeix, tot i que la de la foto diu que no calia agafar-se ja que el camí era prou ample.

No obstant, sincerament, creiem que les imatges donen sensació de més "por" que la que es te en la realitat.

De tant en tant, hi ha bancs per poder admirar les vistes.

Mirem enrrere i mireu el camí per on hem vingut. 

Ja arribem al final del congost, pròpiament dit.

Però l'excussió i l'espectacularitat no s'han acabat ni de bon tros !!, en el proper post veurem el congost des d'una altre òptica, tant o més espectacular.