Grindelwald i Wengen, la zona de la Jungfrau

De Gstaad ens vàrem dirigir a Grindelwald, a la zona de la Jungfrau.

Pujar a la Jungfrau és una assignatura pendent des de que anàvem a Suïssa amb els pares. Ara ja de gran, l'assignatura segueix pendent, i com que te una estació d'esquí just a sota, hi hem de fer una eskpada sí o sí. Per aquest motiu hem aprofitat aquesta eskpada, per veure la zona i buscar possibles allotjaments.

 

Hi arribem de negre nit i quan ens llevem al matí, les vistes des de l'hotel:

 

 

 

Però no us creieu que això és la Jungfrau, és un dels cims auxiliars del Mettenbergel de 2.885m. Vàrem tenir un mal dia, no vàrem veure el sol i va ploure quasi tot el dia, i el Eiger (3.970 m.), el Mönch (4.107 m.) i la Jungfrau (4.158 m.) van estar sempre tapats pels núvols. Aquí podeu la base dels tres pics del massís de la Jungfrau:

 

 

Suposo que coneixeu la llegenda que explica que algú va posar entre el Eiger, (Ogre), i la Jungfrau, (Verge), el Mönch, (Monjo) per assegurar que no li passes res.

De dia el poble de Grindelwald no millora, es un seguit d'edificis sense un al costat de l'altre, sense massa ordre ni massa encant, però te uns voltants típicament suïssos:

 

Repassant els remuntadors, vàrem veure aquest cadira amb visera que ens va fer gràcia:

 

 

Deixem enrere Grindelwald i ens dirigim cap a Wengen, un altre dels pobles que queden sota el massís de la Jungfrau.

 

Wengen és un poble sense cotxes i al que només s'hi pot arribar en tren, això li dona un encant especial, però tampoc és res de l'altre dijous. És un poble típicament suïs, això vol dir edificis posats un al costat de l'altre, i al costat de xalets de pedra i fusta, macos, i en el que es agradable passejar, però no te un centre ni disseny, ni massa ordenació.

 

 

 

Com quan vàrem ser a Berna amb els pares, aquí a Wengen també hi han taulers d'escacs en la plaça principal del poble.

 

No podíem marxar de Wengen  sense veure on acaba el final del segon descencs mes important de la Copa del Món d'esquí, i tot i que ja fosquejava, encara que era "d'hora", sobre les 5 de la tarda, cap allà hi falta gent. Una estona llarga de caminar, però va valdre la pena.

 

 

 

Aquí és on es munten les grades de l'arribada de la Lauberhornrennende Wengen:

 

 

Sincerament, tant Grindelwald com Wengen ens han decepcionat una mica, ens els esperàvem millor, molt més macos i bucòlics ......

 

Tot i ja ser fosc, podíem decidir dormir altre cop Grindelwald, o anar passant ja cap a Barcelona. Com que tampoc teníem res més a fer, cap a Barcelona falta gent. Però com sempre fer quan tornem dels Alps, de baixada visitem un possible futur destí, però abans tindríem una sorpresa ....., us ho expliquem a la següent entrada.