Aquí podeu veure el procés:
Un cop desenterrat, vam treure i tornar a posar les cadenes, per assegurar que l'endemà no tindríem cap problema.
Amb el cotxe així, (i sobre tot, la carretera totalment nevada):
Continua nevant, però ja sabem que no pararà, i baixem els 500 m. fins al centre de Grimentz i està així:
El telefèric que va cap a Zinal, que agafarem un dels dies que esquiarem, perd els seus cables entre la neu.
La carretera està nevada, però les cadenes aguanten perfectament. Poc a poc i amb calma anem tirant, i al cap de mitja hora de conduir i d'haver baixat uns 500 m. de desnivell, la màquina llevaneus ja ha passat i la carretera està neta i trèiem les cadenes. Arribem a la vall del Valais, a traves de la que circularem per anar cap a Zermatt que és el nostre objectiu.
Quan comencem a pujar cap a Zermatt, torna a nevar, i la carretera ens obliga a posar cadenes, però ens fa molta mandra. A Zermatt només s'hi arriba en tren, i el darrrer lloc per agafar-lo es a Tash. Encara ens queda molt per arribar a Tash, i amb cadenes encara tardaríem més. Mirem si podem agafar el tren fins a Zermatt, però es molt car i com que és tard, decidim que Zermatt haurà d'esperar.
Fem mitja volta i de camí cap a "casa", veiem el desviament cap a Saas Fee. També era un destí possible, i ens animem a intentar arribar-hi.
La carretera te neu, però es pujada i els pneumatics aguanten. Anem tirant i hi arribem !!!. Saas Fee és un poble sense cotxes, i s'ha de deixar el cotxe en un gran parking a l'entrada del poble. Tots els carrers son peatonals i només hi circulen petits cotxes electrics. Tot aixó li dona un aire molt encantador, jutgeu vosaltres mateixos:
Es la nit de Nadal i decidim fer un bon sopar en un restaurant molt acollidor.
Acabats de sopar enfilem cap a Grimentz on arribem sense haver de posar cadenes, tot i que la carretera no està neta de neu ni molt menys.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada