Grimentz,el poble més bucòlic

Com dèiem en l’entrada anterior, agafem el cotxe per tornar a l’apartament i ........, no para de nevar i de manera molt abundant, i hi ha bastanta neu a la carretera. El primer trosset pla, cap problema; una baixada forta, cap problema, sembla que els pneumàtics aguanten molt bé; al mig del poble, on ja hi han circulat uns quants cotxes, cap problema; una pujada, cap problema; ara ve una corba a l’esquerra bastant forta, el conductor s'obre per poder agafar-la bé, cap problema; una pujada i el cotxe tira més o menys bé. Només queda aquesta pujada una corba i una altra pujada per arribar a l’apartament, total menys de 250 metres. Aquí però ja no hi ha circulat cap cotxe i hi ha entre 10 i 15 cm. de neu verge, el primer tros de la pujada, cap problema; i a mitja pujada els pneumàtics ja no s’agafen a la carretera i el cotxe comença a patinar ........, ai, ai, ai, el conductor ho intenta, te una certa experiència però no és un expert. El cotxe no s’agafa de cap manera, patina, i ja no només és que patini, si no que se’n va enrere. Quin pal, per 250 metres que falten........., però està molt clar TOCA POSAR CADENES !!!.

Com sempre recomanen, ens hem entrenat per posar-les, ens costa una mica, però en 10 minuts les tenim posades. Toca provar com van. Comencem a pujar......, sembla que les cadenes funcionen, continuem, el cotxe va pujant bé, sobre tot poc a poc i en mesura del possible marxes llargues, continuem, continuem, arribem a la corba, tot bé, la corba la fem sense problemes, la darrera pujada, 100 metres i arribem, continuem, continuem i arribem a l’apartament !!!.

El primer dia, i ja hem tingut la primera aventura, i l’hem superada amb èxit, aplaudiments per tota la família. Demà serà un altra dia, a veure com es lleva.

Doncs es lleva així:

Ha nevat tota la nit i continua nevant, així no hi ha qui esquiï, i ens quedem al llit. A mig matí sortim a passejar per Grimentz. És un poble petit, però molt bucòlic. Té un sol carrer principal, però s'ha mantingut tal com era fa un segle i no s'ha malmès gens ni mica. Aquí us en mostrem algunes imatges:

Aquesta és la "plaça central" del poble, que com podeu veure no té res de turística:

I té racons màgics:

           

I si algú vol fer unes cistelles, ho té complicat:

En tot el dia no para de nevar, i la previsió era que no parés en uns dies. L'endemà continua nevant sense parar, i ens tornem a quedar a l'apartament, doncs esquiar en aquestes condicions és molt incòmode i no val la pena pagar el que val un forfait.

Tornem a sortir de l'escalfor de l'apartament per comprar queviures i passejar sota la incessant nevada. Les imatges són encara més bucòliques, doncs com més neu, més.......

El carrer principal de Grimentz:

Després de la passejada decidim prendre alguna cosa en una terrassa i:

Per tornar a l'apartament ens feia mandra fer els 200 metres de pujadeta, i decidim pujar pel dret, i ens acabem enfonsant fins als genolls i la neu ens va arribar a la cintura:

Tot moooooolt maco, però començàvem a estar una mica cansats de que no parés de nevar, i el cert és que ens sentíem una mica com aquell cubà que explica la seva experiència en el seu diari (cliqueu sobre el ➧, per escoltar-lo):

Sobre tot, tenint en compte que la previsió per l'endemà era que continues nevant exactament de la mateixa manera. Per això vàrem prendre la decisió que passés el que passés, fes el temps que fes, agafaríem el cotxe per anar a algun dels futurs destins que volíem visitar, i si teníem una altra aventura, doncs tindríem més coses per explicar-vos.

No obstant, després de dos dies nevant sense parar, el primer problema que teníem era aquest:

Sota quasi mig metre de neu hi ha el nostre cotxe !!!, a la següent entrada veureu què vàrem fer.